Aquest blog de la Gen Gran
de Canovelles, és una meravella, el seu contingut es molt ame,
recull receptes de cuina, de farmàcia, també poesia, jardineria,
etc.
Avui li posarem una mica
d'història de Canovelles:
Canovelles era un poble
del tot pagès, fins arribats els anys 60, en aquests anys es va
començar a construir alguna industria, sobretot a la llera del riu,
i es va passar a denominar passeig de la ribera,
les primeres industries
que es van edificar foren la de ceràmica, que es deia “Ceramica
JOO Ibèrica”, l'escorxador de d'en Benito Nogueira i la “Nemrod”,
que es dedicava a fer productes per l'immersió aquàtica, més
endavant als 70 ja es varem construir més naus sobretot en els
terrenys de l'antiga casa de pagès que es deia “Can Fortuny”,
actualment entre altres hi ha l'empresa “Arderiu”. I d'altres,
més ja a la darreries del segle XX amb la venda de terrenys de “Can
Galobardes”, i la desaparició de la casa que si bé no era molt
antiga tenia alguns anys. Llavors, es va ja consolidar el Polígon
industrial actual de “Can Castells”, i “Can Galobardes”, heus
ací com les masies van donar pas a les industries.
Tal com hem dit ara
explicarem una mica d'aquestes cases que formaren la Canovelles
antiga que dona pas a l'actual, amb força població, industria,
comerç, equipaments de la Generalitat...com son el Casal de la Gen
Gran, el Cap, l'escola d'Adults i el Centre Cívic. I dels
equipaments municipals com el Teatre de Can Palots (anomenat així
per la masia del davant).
LES MASIES
El mas es una unitat
d'explotació integrada per una diversitat d'elements: l'habitatge,
les edificacions annexes, els camps, les pastures i el bosc.
Masia de Can Valls
Masia de Can Rovira
En les masies més
artigues i senyorials, com la de “Can Castells”, “Bellulla”,
“Can Diviu” ( també anomenada “Les Aligues”, ja que té a la
façana unes figueres d'aquest animal. Hi havia sovint masovers, que
solia ser una família que ocupava una dependència a part de la casa
i mantenien els conreus, el bestia i també la casa pairal.
Altres tipus
d'edificacions són més de pagès com a “Can Camp”, ( ja
desapareguda), “Can Valls”, “Ca l'Ignasi”, “Can
Galobardes”, “Can Gall”, el Molí d'en Marc (també anomenada
Ca la Piua), aquestes cases no tenien masovers, les feines es
repartien entre els mateixos familiars, sovint tenien un mosso, que
els hi ajudaven en temps de mes feina al camp, aquestes persones eren
un més de la família i molts d'ells s'han establert al municipi.
Masia de Can Colomer
Una de les més grans en
extensió es la de “Can Duran”, que encara existeix, però no com
a casa de pagès, més aviat s'ha dividit en espais individuals en la
que hi viuen més d'una família, però està molt ben conservada, i
per tant, ha estat una sort, ja que d'altra manera podria haver
sofert com moltes d'altres l'enderroc.
En principi era una casa
mes ben aviat de poques dimensions, va ser venuda a una família
procedent d'Amèrica del sud i llavors van fer l'ampliació, van
cultivar els camps, varem plantar vinyes, ametllers que donaren feina
a la gent del poble. Com que l'extensió era considerable també hi
havia bosc.
Als anys 70 aquesta finca
es va urbanitzar, lloc on ara hi viuen moltes famílies, algunes de
Canovelles i en principi els terrenys van ser adquirits per persones
foranies, Granollers, La roca, Palou, etc.
Això va comportar en
aquests anys un creixement de població important en el sector de
Canovelles de dalt, es a dir, la barriada de “Can Quana”, “Can
Colomer”, “Can Roure”, ja que fins aquest anys el creixement
solament s'havia experimentat a la zona de baix de Canovelles, “Can
Xarlet”, carrer Riera, Congost, St. Jordi i St. Josep. En aquestes
barriades també hi havia molt de terreny, a Can Rabanises ara també
desapareguda (actualment és “El Local” de la gent jove de
Canovelles), on es va construir una part dels carrers Molí de la
sal i Nord.
A Can Prat, que dona nom
al carrer Prat, s'edificaren els immobles dels carrers Prat, St.
Jordi, Ntra.Sra. de Fátima i Ntra. Sra. de Montserrat, carrer del
Pi, i d'algunes més, això va ser als voltants dels anys 60 – 70.
A partir dels 70 fins els
80 i més, es va començar a edificar la zona del costat de la via
del tren, on també hi havia les masies de Can Billà (ca l'Estrada),
el Molí i Can Ferran, que encara existeix, malgrat que aquestes
dues eren més cases amb moltes edificacions de coberts i magatzem
que la típica masia del país.
També cal esmentar que ja
als 80 s'edificaren les cases i habitatges del sector de Can Diviu,
on ara hi ha també l'escola Joan Miró, més tard ja cap als anys
2000 es va urbanitzar la zona de la era de Can Castells, on també
s'edificaren habitatges aparellats.
Bé això és mes o menys
el nostre petit relat de les masies que donaren lloc a nous
habitatges i zones industrials, com és el cas de Can Galobardes.
Autores: Núria Baixeras i Matilde
LLoret
