Petita història de Canovelles

Aquest blog de la Gen Gran de Canovelles, és una meravella, el seu contingut es molt ame, recull receptes de cuina, de farmàcia, també poesia, jardineria, etc.

Avui li posarem una mica d'història de Canovelles:

Canovelles era un poble del tot pagès, fins arribats els anys 60, en aquests anys es va començar a construir alguna industria, sobretot a la llera del riu, i es va passar a denominar passeig de la ribera,

les primeres industries que es van edificar foren la de ceràmica, que es deia “Ceramica JOO Ibèrica”, l'escorxador de d'en Benito Nogueira i la “Nemrod”, que es dedicava a fer productes per l'immersió aquàtica, més endavant als 70 ja es varem construir més naus sobretot en els terrenys de l'antiga casa de pagès que es deia “Can Fortuny”, actualment entre altres hi ha l'empresa “Arderiu”. I d'altres, més ja a la darreries del segle XX amb la venda de terrenys de “Can Galobardes”, i la desaparició de la casa que si bé no era molt antiga tenia alguns anys. Llavors, es va ja consolidar el Polígon industrial actual de “Can Castells”, i “Can Galobardes”, heus ací com les masies van donar pas a les industries.

Tal com hem dit ara explicarem una mica d'aquestes cases que formaren la Canovelles antiga que dona pas a l'actual, amb força població, industria, comerç, equipaments de la Generalitat...com son el Casal de la Gen Gran, el Cap, l'escola d'Adults i el Centre Cívic. I dels equipaments municipals com el Teatre de Can Palots (anomenat així per la masia del davant).

LES MASIES

El mas es una unitat d'explotació integrada per una diversitat d'elements: l'habitatge, les edificacions annexes, els camps, les pastures i el bosc.

Masia de Can Valls

Masia de Can Rovira

En les masies més artigues i senyorials, com la de “Can Castells”, “Bellulla”, “Can Diviu” ( també anomenada “Les Aligues”, ja que té a la façana unes figueres d'aquest animal. Hi havia sovint masovers, que solia ser una família que ocupava una dependència a part de la casa i mantenien els conreus, el bestia i també la casa pairal.

Altres tipus d'edificacions són més de pagès com a “Can Camp”, ( ja desapareguda), “Can Valls”, “Ca l'Ignasi”, “Can Galobardes”, “Can Gall”, el Molí d'en Marc (també anomenada Ca la Piua), aquestes cases no tenien masovers, les feines es repartien entre els mateixos familiars, sovint tenien un mosso, que els hi ajudaven en temps de mes feina al camp, aquestes persones eren un més de la família i molts d'ells s'han establert al municipi.

Masia de Can Colomer

Una de les més grans en extensió es la de “Can Duran”, que encara existeix, però no com a casa de pagès, més aviat s'ha dividit en espais individuals en la que hi viuen més d'una família, però està molt ben conservada, i per tant, ha estat una sort, ja que d'altra manera podria haver sofert com moltes d'altres l'enderroc.

En principi era una casa mes ben aviat de poques dimensions, va ser venuda a una família procedent d'Amèrica del sud i llavors van fer l'ampliació, van cultivar els camps, varem plantar vinyes, ametllers que donaren feina a la gent del poble. Com que l'extensió era considerable també hi havia bosc.

Als anys 70 aquesta finca es va urbanitzar, lloc on ara hi viuen moltes famílies, algunes de Canovelles i en principi els terrenys van ser adquirits per persones foranies, Granollers, La roca, Palou, etc.

Això va comportar en aquests anys un creixement de població important en el sector de Canovelles de dalt, es a dir, la barriada de “Can Quana”, “Can Colomer”, “Can Roure”, ja que fins aquest anys el creixement solament s'havia experimentat a la zona de baix de Canovelles, “Can Xarlet”, carrer Riera, Congost, St. Jordi i St. Josep. En aquestes barriades també hi havia molt de terreny, a Can Rabanises ara també desapareguda (actualment és “El Local” de la gent jove de Canovelles), on es va construir una part dels carrers Molí de la sal i Nord.

A Can Prat, que dona nom al carrer Prat, s'edificaren els immobles dels carrers Prat, St. Jordi, Ntra.Sra. de Fátima i Ntra. Sra. de Montserrat, carrer del Pi, i d'algunes més, això va ser als voltants dels anys 60 – 70.

A partir dels 70 fins els 80 i més, es va començar a edificar la zona del costat de la via del tren, on també hi havia les masies de Can Billà (ca l'Estrada), el Molí i Can Ferran, que encara existeix, malgrat que aquestes dues eren més cases amb moltes edificacions de coberts i magatzem que la típica masia del país.

També cal esmentar que ja als 80 s'edificaren les cases i habitatges del sector de Can Diviu, on ara hi ha també l'escola Joan Miró, més tard ja cap als anys 2000 es va urbanitzar la zona de la era de Can Castells, on també s'edificaren habitatges aparellats.

Bé això és mes o menys el nostre petit relat de les masies que donaren lloc a nous habitatges i zones industrials, com és el cas de Can Galobardes.

Autores: Núria Baixeras i Matilde LLoret